Aquesta infografia ens mostra la població que treballa (ocupada) i la que es declara activa (que inclou l’anterior), sobre el total de població d’entre 16 i 64 anys. Les persones “actives” són les que treballen de forma legal i també les que busquen feina. Es considera que en ambdós casos es troben integrades al mercat de treball (actives), tinguin feina o no la tinguin.
La taxa d’atur és un indicador que sistemàticament menysté la realitat de les dones. Aquesta realitat és que moltes dones es declaren inactives i mestresses de casa (cosa que els homes no es declaren), malgrat que la situació d’aquestes sigui equivalent a la d’un home que es trobi desocupat: manca de recursos econòmics i d’un entorn laboral, sovint essent aquesta una situació aliena no escollida voluntàriament.
Les dades ens dibuixen patrons diferenciats per a ells i elles. Les dones mostren una caiguda de l’ocupació i un augment de l’activitat; és a dir, que tot i que no deixen de perdre feines, cada vegada es posicionen més com a “actives”, segurament per contrarestar el pas de tants homes des de l’ocupació a la desocupació i, fins i tot, a la inactivitat. En els homes hi ha una caiguda molt més acusada de l’ocupació, però com que partien d’una ocupació 22 punts percentuals superior a la de les dones, la seva caiguda no ha arribat als nivells femenins.
L’any 2015 i 2016 l’ocupació masculina s’ha recuperat més que la femenina, i la desigualtat torna a augmentar.
D’altra banda, el patró pel que fa a l’activitat durant els anys de la crisi ha estat diferent en funció del sexe. Els homes han disminuït la seva taxa d’activitat, per l’anomenat “efecte desànim”, mentre que les dones l’han augmentat. Malgrat tot, aquest augment de l’activitat no ha anat acompanyat per un augment de les dones amb feina, que segueix sent inferior que abans de la crisi.

Font: INE, Enquesta de població activa.


DADES RELACIONADES