Els permisos per naixement d’un fill o filla són un dels elements clau per fomentar o no la igualtat entre homes i dones. Aquests permisos es detallen en un nombre de setmanes concretes per a pares i mares diferenciats. Així mateix, en alguns països hi ha també un permís compartit que poden utilitzar els dos progenitors i que s’han de repartir de maneres diferents segons el país.
N’hi ha, per exemple, que ofereixen unes setmanes extres si els pares decideixen agafar una part d’aquest permís.
Un altre dels factors determinants pel foment de la igualtat en la cura dels nounats és el pagament d’aquestes setmanes de permís. En els quatre casos que presentem veiem com és Finlàndia el país amb un permís més alt en tots els casos i també el més remunerat. En segon terme, però ja amb uns permisos més reduïts trobem França i, finalment, veiem com Espanya i Regne Unit resulten els països menys igualitaris en aquest sentit, ja que cap d’ells ofereix el permís compartit i el permís parental és molt reduït en comparació amb el maternal, fet que obliga a la mare a cuidar sempre dels nounats, podent això influir negativament en l’estabilitat laboral només de la mare i no del pare. Concretament en el cas espanyol, la Llei d’Igualtat 3/2007 establia 4 setmanes de permís pel pare o altre progenitor, mesura que afavoriria la igualtat entre progenitors i actualment s’està posant en marxa.

Font: OCDE, Base de dades Família, 2015.


DADES RELACIONADES