Les tasques de cura han estat històricament realitzades en l’àmbit familiar: majoritàriament per les dones i de manera informal. Els serveis i les prestacions poden ajudar a deslliurar a les famílies -especialment a les dones- d’aquestes tasques, sent assumides pel sector públic a través de persones professionals. Tanmateix, malgrat l’aprovació de legislació en matèria de dependència a la primera dècada de segle (LAPAD 12/2006 i llei 12/2007 de serveis socials), l’evolució de les diferents prestacions i serveis ens mostra com la prestació econòmica vinculada a la cura familiar ha sigut la més habitual des de 2010. Aquesta prestació consisteix en una ajuda econòmica a un familiar per tal que tingui cura de la persona dependent. Aquesta mesura té un gran impacte de gènere, ja que són majoritàriament les dones qui s’ocupen d’aquestes tasques, assumint el cost de desaparèixer del mercat laboral formal, la manca de temps i l’impacte negatiu en la salut que té aquest tipus de feina. Tot i així, encara que sense treure-li protagonisme a la prestació per cura familiar, al llarg dels últims anys, han augmentat altres serveis i prestacions, com són l’atenció residencial, l’ajuda a domicili, la teleassistència i la prestació econòmica vinculada al servei (la persona beneficiària obté una prestació econòmica per rebre serveis d’entitats privades).


DADES RELACIONADES