La feminització de la pobresa és un fenomen invisible partint de la taxa de risc de pobresa oficial. Per tal de mesurar la renda personal que mostra l’indicador de risc de pobresa, el marc de referència són els ingressos de la llar. Primer es calculen els ingressos de la llar i després es divideixen entre el nombre de membres de la llar, donant un pes específic a cada membre. Per això es proposa de forma complementària, utilitzar la taxa de risc de pobresa en supòsit d’autonomia, ideat per la càtedra d’inclusió social de la URV per fer visible la situació de les persones en funció de la seva renda individual (sense comptabilitzar càrregues familiars ni ingressos conjunts de la llar). Amb aquest indicador, veiem que el risc de pobresa (situat en el 60% de la mediana de les rendes d’un país) passa del 18.9% al 25,7% en el cas dels homes, però en el cas de les dones augmenta molt més, ja que passa del 19% al 49,7%. Això implica que, si bé una de cada cinc persones (independentment del seu sexe) viuen en llars pobres, una de cada dues catalanes i un de cada quatre catalans tenen rendes per sota del llindar individual de pobresa, situat en 9776 euros l’any 2015. (Nota metodològica a l’excel adjunt).

Font: Elaboració equip iQ per a CCOO a partir d'INE, Enquesta de condicions de vida 2015.


DADES RELACIONADES