L’any 2006 es va aprovar la Llei de l’autonomia personal. La Llei convertia en una qüestió social el que abans era una qüestió privada, l’atenció a les persones en situació de dependència, que es resolia en gran mesura mitjançant la cura gratuïta o en l’economia submergida, que proporcionaven majoritàriament les dones dins les llars.
Aquesta dedicació a la cura, i els temps i treballs que comportava, no generaven drets ni reconeixement, així que la coneguda com a Llei de dependència era un salt qualitatiu tant per a les persones cuidades com per a les cuidadores. Aquest dret, però, seria dels primers a caure amb la crisi econòmica a través, principalment, de la disminució en la dotació pressupostària. També mitjançant el canvi legislatiu que, entre d’altres, ha comportat el cessament de la cotització a la seguretat social de les cuidadores familiars. La consideració de la seva tasca com un treball remunerat de responsabilitat pública ha estat efímera, i la responsabilitat de la cura ha retornat a l’àmbit privat i familiar.

Font: Elaboració equip iQ a partir de Generalitat de Catalunya, Desplegament de la llei d'Autonomia Personal, 2006-2013 i Seguretat Social.


DADES RELACIONADES