Durant el període democràtic, la presència de regidores als consistoris ha augmentat progressivament i de manera constant, anant des d’un 4,8% al període 1979-1983 fins a un 35,5% a partir del 2015. Les dones van passar la barrera del 25% d’electes locals a la legislatura de 2007, sota l’efecte de la modificació de la llei que obligava a llistes electorals paritàries en els municipis de més de 3.000 habitants. En aquesta legislatura, la paritat a les llistes ja és obligada per les llistes electorals de tots els municipis, i les dones han passat la barrera del 30%.
La composició no és paritària perquè la llei obliga a presentar candidatures paritàries en trams de cinc posicions a les llistes i, per això, les llistes que obtenen menys de 5 representants (o menys d’un múltiple de 5) poden formar grups municipals masculinitzats en la seva composició. D’altra banda, caldrà comparar l’evolució positiva amb la posició que homes i dones ocupen dins el consistori, per comprovar si efectivament disposen de posicions amb poder equivalent. Un exemple és el cas de les alcaldies, que progressen cap a l’equitat a un ritme molt més lent. Vegeu l’evolució d’homes i dones a les alcaldies catalanes.

Font: ICPS, Banc de dades dones i homes protagonistes a les Institucions, 2016.


DADES RELACIONADES