La població inactiva és aquella que, malgrat tenir 16 anys o més, ni té feina remunerada ni la busca. La major part d’aquesta població són persones jubilades o prejubilades (4 i mitja de cada 10). El segon tipus d’inactivitat més freqüent és la dedicació a tasques de la llar (2 de cada 10). A certa distància (1,5 de cada 10) hi ha les persones que es dediquen a estudiar i aquelles que tenen alguna mena de pensió o declarada una incapacitat. En darrer terme, un 3,5% declaren altres situacions, com ara el treball informal. Trobem doncs que la “inactivitat” amaga situacions molt diferents, entre les quals la de les persones que no podrien fer-se càrrec de dues feines: una remunerada i una no remunerada -domèstica o de cura de persones dependents- i que, per tant, es dediquen només a aquesta segona. El col·lectiu dedicat a les tasques de la llar representa un terç de les dones, mentre que només un 5,4% dels homes. Aquesta situació evidencia una important desigualtat pel que fa a l’autonomia econòmica d’ambdós sexes i a la possible càrrega de treballs no reconeguts. En sentit oposat, les persones amb una pensió de jubilació -i, per tant, una renda garantida suficient malgrat que ja no puguin treballar- representen el 57,6% dels homes i només el 42,4% de les dones. 


DADES RELACIONADES